Nit de terror "Se te nota en la mirada..." diarreas, mal de panxa, vomits, mosquits, llagostes, el matalas mes incomode de la capa de la terra sota les nostres esquenes... les delicies de Puri!
Atardecer a la platja de Puri, amb porcs senglars menjant merda, de regal, ala ala!!! (els corbs ni els comentem...)
Una foto maca....res mes a dir...
Pesaos!!!!!!!!!!!!!!!! Al final vam haver de marxar perque a la Mon i a mi ens assetjaven...
Un porc senglar descansant a la platja de Puri, una mica cremadet pel sol jijijij, ens hem tornat insensibles....
Zona de la platja anomenada "cementiri de tortugues"...
Retrat
Que hi ha caca d'indis a la platja? Doncs nosaltres la trepitgem!!!!
Apa i despres a rentar-nos els peus en el mar, sempre vigilant que amb les onades no en vinguin mes, clar!! (Mon)
Fot-li gasto......
Atraccio turistica...
Ole, ole i ole, no es fotogenic, pero aquest home es espectacular....lo mes valuos que te Puri, sens dubte. I ell que volia establir bones relacions amb la Mon....
Posta de sol, tornant de konark en moto...els millors moments del nostre viatge a Puri
Foto de familia al temple del sol, konark.
Renoi aquests indis, quina imaginacio que tenen, tot el temple estava escolpit amb les postures del kamasutra i les seves variants....
Tres segons de descans....
Tren cap a Puri, mentre nosaltres reposavem en aquest luxos compartiment, la teresa i l-antonio es devatien entre la vida i la mort, lluitant amb rates i escarbats.... jijiji....
Consell, que no ho faci ningu.... (m-estic treient les lentilles..)
Aquest home em fa por....no me l-acabo de creure... porta paper de diari en comptes de vidreeees!!!!!
Discutint (amb l-ajuda d-en Gopal...) el preu del taxi fins a Howrah
Cap d-any al restaurant d-en Hrisi. No van trobar cava ni raim, aixi que ho vam celebrar amb uns fruits secs (que encara no sabem que son...) i vodka! L-efecte va ser el mateix: tots ennuegats, morts del riure...
Tant de dir-ho tant de dir-ho, no podia faltar que la Montse acabes vestida amb el sari-burka!
JAJAJAJAAJAJAJA!!! Aquesta es la cara que se li posa a l'Elena quan es fa de nit!!!!! Arriben els mosquits i ella s'ha de tapar les orelles sino no dorm!!!!jejjejejjejejee!!!!
El que s'ha d'aguantar. Vosaltres creieu que cada dia a la nit l'haig de veure aixi????? Fa molta gracieta!!!!!!!! (Mon).
Joooooo el matalas em feia molt mal l-esquena i els mosquits no em deixaven dormiiiiiir......!!!! (Elena)
Moments abans que marxes l-Eleonora, d-italia. una noia maquissima!!
En gopal i l-Anni, de Finlandia, a l-entrada del cafe d-en Ras
3 comentaris:
Ja trobava a faltar els vostres comentaris i les fotos, explicant les peripècies que viviu!
Ara, si és veritat allò de: "lo que no te mata, te hace más fuerte" que tremoli Sansón amb vosaltres i tota la gent que veu el que esteu veient...
És curiós com pot arribar a canviar la nostra percepció de les coses. Quan vau arribar a Calcuta vau al.lucinar amb el que vau veure i amb les experiècies que us vau trobar, pensant que allò era de lo més horrible...però després d'haver anat a Puri haureu pensat que en comparació, Calcuta és "glòria"...Ja ho diuen ja, que per molt malament que estigui algú o alguna cosa sempre en trobarem una de pitjor en algun racó del món...
Espero que ara us recupereu de tot (físicament i mentalment) i que després de tornar a estar uns dies ajudant a les vostres iaies pogueu desconnectar una mica visitant altres cares del país...i quan tingueu el sabor agredolç que solen donar aquests llocs amb tanta misèria però a la vegada amb gents i paissatges fascinants, llavors feu les maletes i torneu cap a casa...
Bé boniques, espero que us vagi tot molt bé
Molts petons des de Barcelona.
Primiki Lali
Molt bon any nou a totes dues!!!!!!!!!!
Ja veig que finalment si que ho veu celebrar, més val això que res no??? jejejeje
També me n'adono que fa un temps moltes de les coses que estàs veient i fent ara potser t'haurien incomodat un munt i t'hauria costat ser-hi present, però com sempre sé que ets una noia forta i al final t'hi acostumes a tot, però clar, entre el que veus cada dia i que tampoc estàs sola doncs entre les dues sempre és més fàcil de suportar.
Tia quan tornis et miraré d'una altra manera, em sembles una espècie de Indiana Jones jejejeje tantes experiències, tants viatges, descobrir, conèixer, interactuar...
Molts petons i abraçades desde St Feliu per a les dues!!!
bon any!!!
a seguir disfrutant!!!
gracies per cuidar del Gopal!!
duneuli records al Antonio, vam coincidir al 2007... un figura!
pau i calma
Publica un comentari a l'entrada