dimarts, 27 de gener del 2009

La Mon ja ha sortit de l'hospital!

Despres de 6 llargs dies tancada en un hospital torno a trepitjar els carrers de Calcuta...per mi es com trepitjar-la per primera vegada...aquest cop, pero, sabent-la i coneixent-la!!!!
Aquests 6 dies han donat per molt: crec que he treballat molt la paciencia (6 son massa dies), he pogut pensar (estant a Calcuta pero veient-ho tot des de fora ja que estava protegida com dins d'una bombolla), m'he aborrit moltissim, m'he sentit molt sola (no havia estat mai de pacient en un hospital i m'ha de passar a la India!!!!), pero tambe m'he sentit molt acompanyada perque l'Elena no s'ha separat de mi ni un moment, fins que la vaig fer fora de l'habitacio!!!!
GRACIES nomes per la teva presencia, perque nomes essent-hi, sense necessitat ni tan sols de parlar-me vas fer que ser a l'hospital no fos ni la meitat de pesat que ho hagues estat si m'hagues estat sola. I tambe perque realment hem tingut molts moments bonissims (recordare per molt temps els teus copets de puny al peu!!!!!).
Gracies tambe a aquells que em vau venir a visitar (Laura, Alvaro, Emilio, J.R., Ramon, Olga i Maruxa), ajuda molt a passar les hores!!!!
Be, a part posem algunes fotos de quan ja era fora de l'hospital!!!!!!!




A l'esquerra hi ha en Ramon (el pobre en aquests moments es a l'habitacio on jo era) i en J.R., un madrileny amb una veu molt potent, en una de les visites que em van fer.





Aqui hi ha la Laura i l'Alvaro, son de Barcelona i son "cachondissims"!!!!!





Aqui la pobra Elena intentant fer mans i manigues perque la senyoreta malalta no s'aburris...
Podem ratificar depres de jugar al tres en ratlla que som una miqueta vegetaletes, no ens enterem de res!!!!!




L'Elena, una asidua a l'hospital i l'Emilio, que tambe va venir dues vegades a veure'm. Quin noi mes macoooooo!!!!





L'Elena, l'Alvaro i la Laura estiradets al cafe d'en Ras, quin trio!!!!!!!





Ja veieu com s'aborrien sense mi!!!!! Aqui els podeu veure posant peuets de ballarina!!!!!
Quin creieu que te mes opcions de triomfar en el mon de la dansa?!!!





Be, el dia de sortida, el 6e, ens vam acabar desesperant perque no hi havia manera de rebre l'alta, ens estaven retenint sense motiu algun!!!!
Aixi que nosaltres dues fotli gasto a fer-nos fotos!!!!!
En aquesta, jo donant-li un peto a l'Elena.





En aquest cas l'Elena me'l dona a mi (comentari interessant, no?!!!).





L'Elena que pels seus nassos ens feiem una foto amb el meu doctor (Gautam Buddha Ghosh) i algunes de les 100 infermeres que em van visitar en la meva estada a l'hospital. Jo crec que perque erem occidentals entraven totes per veure com erem!!!!





No dire gran cosa sobre aquesta foto, la va fer l'Elena i com que es rareta...no!!!! Es que el sostre del cotxe te la seva gracia, suposo que la va fer per aixo!!!!





Que el doctor Buddha em diu que reposi uns dies i que mengi suau...doncs jo em poso a treballar al dia seguent i, a mes, vaig a dinar al Fire and ice i menjo com mai: 2 tipus de pizza diferent i un plat de pasta...tot a compartir, no patiu!!!
Aquesta es la colla que s'ha anat formant d'espanyols, quin bon moment per a nosaltres!!!!






I despres de dinar, a fer "panxing" al parc del costat del restaurant!!!!!!





Per no variar estavem rodejats d'indis que no paraven de mirar-nos!!!!!!





Al dia seguent a la nit hi va haver la despedida (a la terrasseta del Modern Lodge) d'en Santi, un noi al qual no vaig coneixer gaire pero que tenia pinta de ser molt maco!!!!!
Be, vam passar una bona nit!!!!
En Santi es a l'esquerra, al costat en J.R., la Lina i el de la samarreta del barsa es l'Alvaro.





Foto de la despedida!!!!! Amb l'Olga al mig!!!!! Pobreta, no em coneixa de res i va venir a veure a l'hospital perque es amiga de l'Alvaro i l'Ivet i la pobra em volia coneixer...





Una mes...




Aqui en Jesus, fent el ruc, com sempre, i l'Elena, que sembla que riu una mica i tot!!!!





En Jesus, la Laura i jo!!!!!





En Fran, la Pia i la Manuela!!!!!





En Jesus donant-me una de les deu pastilles al dia que m'haig de prendre!!!! Estic be tu, pero que en Buddha em diu que m'acabi totes les que em va donar, jo li faig cas, que el metge es ell!!!!!





Ieeeeppppp!!!! Aqui ja es de dia, som a kalighat i ja es l'ultim dia d'en Santi!!! En J.R. li va posar aquest collaret quan li cantavem la canso de despedida!!!!!

dijous, 22 de gener del 2009

La Mon esta malalta!

Pero no us espanteu: tot i que la Montse esta ingressada a l-hospital des de fa tres dies, ara es troba molt millor. Es veu que te un parasit, la giardia intestine, a dintre la panxa, i aixo li provocava tantes diarrees. Com que es trobava malament i no menjava li van baixar les defenses i va agafar angines, i un bon mati es va despertar amb una erupcio cutanea per brasos i cames qu ens va fer decidir trucar l-asseguradora. Va venir un metge al Modern Lodge i se-ns va endur a l-hospital Woodlands amb ambulancia. Li han estat injectant antibiotics, suero, li han fet proves de sang, orina etc.. i ara ja esta millor. Al final "el sarpullido" eren picades de chinches, que vivien en el seu matalas....(que no en el meu....quina sort tinc jo i que gafe es ella, pobra....). Ara ja no te febre, ni angines i les ronxes li estan marxant del cos amb una crema que li posen. El parasit encara no ha mort, pero l-estant matant! Han descartat malaria i Dengue, per tant, podrem disfrutar de la Mon bastants anys mes, que no es morira a la India!!!! Jo, aquests dies l-estic admirant molt...com aguanta estoicament totes les coses que li fan, com li remenen les venes, com l-atabalen, i no es queixa de res! Es la millor....ANIMS MON!!!!!!!!

Aqui teniu a la reina...


El dia que va ingressar a l-hospital..


No es res comparat amb com ho tenia...


No li trobaven la vena per posar-li l-agulla!!! Li van remenar una ma, l-altra i a l final li van posar al canell, ella m-anava explicant que li anaven fent, perque jo estava estirada al sofa, a les portes del desmai....


Passejant per l-habitacio!


Rentant-se les dents, sempre amb el seu fidel amic, el transportador del suero


I jo de juerga, mentre la Mon esta moribunda a l-hospital, sere mala amiga... Era el sopar de comiat de l-emilio aquest noi que somriu en primer pla. Ha sigut un dels que ha anat a veure a la Mon a l-hospital, es molt maco!


Alvaro i Ivet: veieu a la Olga? jijij...


Prenent algo a la terrassa del Linsday





Foto de grup: falta el Ramon (el que fa la foto) i la Moooon!!!

diumenge, 18 de gener del 2009

Barreja d-experiencies

Han passat molts dies, i per tant, moltes experiencies. La India ens aporta cada dia nous sentiments que no haviem sentit mai. Es increible com es pot sentir fascinacio per un lloc que te tantes coses desagradables....les meravelloses contradiccions de la India! A Kalighat hem passat moments molt durs, aquestes dones ens donen llisons sobre la vida dia rera dia, i nosaltres no podem fer res mes que acceptar-les, i ser conscients de la infima ajuda que els hi podem aportar. Per altra banda hem comensat a anar a Sishu Bavan, amb els bebes. Va ser terrible...pero tambe hem apres a sobreposar-nos i a fer-los el mes felisos posibles. Jo m-he enamorat d-en Robin, un nen nepali que deu tenir un anyet, i un cap enorme que li pesa i cau tota l-estona....me l-enduria a casa ara mateix... la Mon te a la Pooja, la Paulina.... son preciosos. Vam anar a l-orfanat d-en Fran, a 3 hores i mitja de Kolkata...va ser una experiencia meravellosa, es increible veure l-alegria i les ganes de viure d-aquelles 250 nenes. Ens va sobtar la paradoxa dels ultims moments, quan marxavem amb les furgonetes, i elles corrien rient darrera els cotxes: la mon i jo ploravem per haver de marxar, elles somreien felices d-havern-nos conegut... Tambe vam anar a una congregacio de saddus (homes sants. La primera descripcio superficial que s-em passa pel cap: homes bruts, amb els caps plens de rastes quilometriques, que s-entertolliguen el penis a un pal, s-arrebossen amb cendres, i fumen opi fins al cul....ara, que no els hi nego la santedat...)


Be, hi ha algunes fotos mes, aqui van!!!


Dutxant a en Gopal!!


Espero que entenguen perque la Mon s-ha tornat vegeteriana com jo...


Ole ole! Aquests son els quatre recipients d-aigua i sorra, per si de cas s-ha d-apagar un incendi... aixo nomes ho fan els indis....!


Menjant una "mushroom pizza" i uns pennes a la carbonara, amb llagrimes als ulls de la il.lusio...


Uns dies abans que marxes cap a kerala, la Tere es moria de riure del meu bolso!!! No se perque...


Festival de Saddus: la dona santa alias mama pitufo!!


Al fons un saddu enfarinat, en primer pla, la nova moda de pentinat d-aquest estiu... impossible contar els polls que habitaven en el seu cap...


Aquest home es va emocionar amb nosaltres, i no hi havia manera que ens deixes en pau....va passar mes de mig dia seguint-nos pels carrers de Kolkata...


Despertavem mes expectacio nosaltres que els propis saddus!! Vam portar una peregrinacio de curiosos darrera nostra durant tota la visita...


ORFANAT D-EN FRAN: les nenes mes maques i alegres del mon!


Flipant amb el portatil d-en Fran


Una de les aules construides


Dinant sobre fulles. Un menjar indi bonissim!


Vaig pillar un tros que picava molt.... La noia que esta amb mi es la Laura, resulta que, cinc anys despres i a la India, descobreixo que vam estudiar juntes a la mateixa facultat, a la mateixa classe i a la mateixa hora....increible...


La moncheta i la Lau dinant a casa d-en Fran (no se li pot dir el nom complet, perque es veu que "laura" en bengali vol dir penis, jajajajaja, ja heu apres un paraula nova!!!)





Foto de familia!


El monjo que cuida de les nenes. Es un home excepcional...


Dues princeses...


Peus felisos, ballant...


Fent la conga!!!


Em vaig enamorar d-aquesta nena...


L-entrada de casa d-en Fran


Exhibicio de lo be que ballen les nenes i lo malament que ho feiem nosaltres...




El Fran amb les seves nenes!


La mare d-en Fran tallant el pastis de benvinguda, mentre li tiraven flors pel cap...


Rebuda d-honor pel Fran, la seva mare i la Victoria, la seva germana!