Visca!!!!! Despres de mil dies sense poder conectar-nos a Internet, hem trobat un lloc a Varkala (Kerala, sudoest de la india) on podem penjar algunes fotos (mentre les gotes de suor se-ns fiquen als ulls, i couen com si fos llimona...). Si n-han passat de coses, mare meva!!!! Hem fet un ultra-mega-super-resum d-aquest mes, comensant per l-ultim dia a Kalighat. la Montse va parlar ahir amb el Jesus, que esta a Calcuta, i li va dir que alla encara ens recorden.... i lo molt que enyorem nosaltres Kalighat!!!!
Tot i que Calcuta seguira ocupant un lloc moooolt especial en els nostres cors, aquesta segona part del viatge, acompanyades d-en Diet (una companyia excepcional, tot s-ha de dir...), esta essent fantastica. A part d-alguns moments de malalties (diarrees, cistitis, nausees...) la resta esta anant com la seda, i estem creixent un munt interiorment (tot i que en les fotos no ho sembli...). Per ara, en la candidatura del lloc mes espectacular guanya Hampi, pero les Andaman i Trimbak estan ahi......
Un petonas enorme a tots, i esperem que ens disculpeu si no us podem enviar mails i comunicar-nos amb vosaltres molt sovint...
Ultim dia de Kalighat. Hi van haver riures, pero s-ha de reconeixer que tambe hi van haver moltes llagrimes....
Festa discotequera en un super hotel de luxe: la Mon, la laura, l-Alvaro, el jesus i jo vam acabar "gorronejant" els fruits secs i fent-nos fotos ensenyant el menjar....sota la mirada atonita dels indis "pijos" de mumbai....una experiencia religiosa on les hi hagi....
L'elena aprenent a xiular (sembla impossible que pugui acabar fent-ho...) i en Diet amb les mans al cap i fins els nassos d'escoltar com treu una mena de "soplido" i una mena de soroll que s'apropa al so del xiulet...anem progressant!!!!!
Nit a Hampi amb el meu amorcitu
Tot i que Calcuta seguira ocupant un lloc moooolt especial en els nostres cors, aquesta segona part del viatge, acompanyades d-en Diet (una companyia excepcional, tot s-ha de dir...), esta essent fantastica. A part d-alguns moments de malalties (diarrees, cistitis, nausees...) la resta esta anant com la seda, i estem creixent un munt interiorment (tot i que en les fotos no ho sembli...). Per ara, en la candidatura del lloc mes espectacular guanya Hampi, pero les Andaman i Trimbak estan ahi......
Un petonas enorme a tots, i esperem que ens disculpeu si no us podem enviar mails i comunicar-nos amb vosaltres molt sovint...
Ultim dia de Kalighat. Hi van haver riures, pero s-ha de reconeixer que tambe hi van haver moltes llagrimes....
Festa discotequera en un super hotel de luxe: la Mon, la laura, l-Alvaro, el jesus i jo vam acabar "gorronejant" els fruits secs i fent-nos fotos ensenyant el menjar....sota la mirada atonita dels indis "pijos" de mumbai....una experiencia religiosa on les hi hagi....
L'elena aprenent a xiular (sembla impossible que pugui acabar fent-ho...) i en Diet amb les mans al cap i fins els nassos d'escoltar com treu una mena de "soplido" i una mena de soroll que s'apropa al so del xiulet...anem progressant!!!!!
Nit a Hampi amb el meu amorcitu
Ups, aquesta es de Kolkata, l-ultim sopar de comiat al Mocambo.
Posta de sol a Mumbai
Elena jugant amb les vaquetes de Hampi! A part de ser sagrades son la mar de simpatiques!!
Una de les vistes de Hampi, pero no es pot veure ni la meitat de lo espectacular que es aquest lloc...
Radha Nagar beach (Andaman islands). La Mon i jo ( tots els indis de la platja) vam poder contemplar una posta de sol meravellosa i en Diet, sota el sol, ballant i movent el cul a lo "Chin-Chan".... com vam riure.....
Visita a Sonrisas de Bombai, amb la Silvia i l-Anna
Mumbai. Hotel de luxe. En Diet intentant desincrustar dels peus de la Mon toooooooooota la bruticia acumulada (basicament als talons) dels dos ultims mesos...jajajajajajaja
Platja "Chatrapati beach", Mumbai, intentant que els venedors indis maleits ens deixessin en pau i no ens intentessin vendre chai chai chai chai!!!, pinya, joguines, collarets, chai chai chai un altre cop, i canya de sucre i mes chai chai chai dels nassos...... PESAOS!!!!!!!!!!!!!
Primer en Diet ho va intentar sol, no hi havia manera que trobes el lloc perfecte per penjar la mosquitera, despres l'Elena el va intentar ajudar pero ell li va tirar toooooota la pols del ventilador, pero senyores i senyors, al final la mosquitera va acabar penjada de la paret, potser 3 hores despres del primer intent!!!!!!!!
Trimbak. No es percep en les nostres cares de felicitat, pero estavem a punt de morir, despres de caminar mes de 3 hores, i pujar milers d-escales de pedra assetjats per monos assassins.... Finalment vam arribar al cim, al Ganadwar (que en hindi vol dir "la porta del riu") on neix el riu Godavari. Tot i la falta d-oxigen i les rampes musculars, va ser una experiencia espectacular....
Yuhhhhhu!!!!!!! Despres de que el mon sencer formes un complot perque no ens poguessim trobar amb l-Alvaro i la Lau a les illes Andaman, el desti ens va unir unes hores abans que els nostres amiguets haguessin de marxar. Va ser una trobada curta, pero intensa, i vam riure moltissim!!! Lo mes bo de la historia es que, qui va reconeixer a la Laura, anant en moto, d-esquenes (i per tant, vam poder trobar-nos finalment..) va ser en Diet, que nomes l-ha vist en fotos!!!
Dies felisos de salut, bon menjar, sol, bicicletes i motos a les paradisiques platjes de les illes Andaman... espectacular........ (pero escolta: que Torredembarra i Altafulla no tenen res que envejar eeeeehhhh????)
Elefant beach. Estavem sols....s-hi arriba despres de 30 minuts en moto, i 40 minuts travessant la selva tropical!
