diumenge, 18 de gener del 2009

Barreja d-experiencies

Han passat molts dies, i per tant, moltes experiencies. La India ens aporta cada dia nous sentiments que no haviem sentit mai. Es increible com es pot sentir fascinacio per un lloc que te tantes coses desagradables....les meravelloses contradiccions de la India! A Kalighat hem passat moments molt durs, aquestes dones ens donen llisons sobre la vida dia rera dia, i nosaltres no podem fer res mes que acceptar-les, i ser conscients de la infima ajuda que els hi podem aportar. Per altra banda hem comensat a anar a Sishu Bavan, amb els bebes. Va ser terrible...pero tambe hem apres a sobreposar-nos i a fer-los el mes felisos posibles. Jo m-he enamorat d-en Robin, un nen nepali que deu tenir un anyet, i un cap enorme que li pesa i cau tota l-estona....me l-enduria a casa ara mateix... la Mon te a la Pooja, la Paulina.... son preciosos. Vam anar a l-orfanat d-en Fran, a 3 hores i mitja de Kolkata...va ser una experiencia meravellosa, es increible veure l-alegria i les ganes de viure d-aquelles 250 nenes. Ens va sobtar la paradoxa dels ultims moments, quan marxavem amb les furgonetes, i elles corrien rient darrera els cotxes: la mon i jo ploravem per haver de marxar, elles somreien felices d-havern-nos conegut... Tambe vam anar a una congregacio de saddus (homes sants. La primera descripcio superficial que s-em passa pel cap: homes bruts, amb els caps plens de rastes quilometriques, que s-entertolliguen el penis a un pal, s-arrebossen amb cendres, i fumen opi fins al cul....ara, que no els hi nego la santedat...)


Be, hi ha algunes fotos mes, aqui van!!!


Dutxant a en Gopal!!


Espero que entenguen perque la Mon s-ha tornat vegeteriana com jo...


Ole ole! Aquests son els quatre recipients d-aigua i sorra, per si de cas s-ha d-apagar un incendi... aixo nomes ho fan els indis....!


Menjant una "mushroom pizza" i uns pennes a la carbonara, amb llagrimes als ulls de la il.lusio...


Uns dies abans que marxes cap a kerala, la Tere es moria de riure del meu bolso!!! No se perque...


Festival de Saddus: la dona santa alias mama pitufo!!


Al fons un saddu enfarinat, en primer pla, la nova moda de pentinat d-aquest estiu... impossible contar els polls que habitaven en el seu cap...


Aquest home es va emocionar amb nosaltres, i no hi havia manera que ens deixes en pau....va passar mes de mig dia seguint-nos pels carrers de Kolkata...


Despertavem mes expectacio nosaltres que els propis saddus!! Vam portar una peregrinacio de curiosos darrera nostra durant tota la visita...


ORFANAT D-EN FRAN: les nenes mes maques i alegres del mon!


Flipant amb el portatil d-en Fran


Una de les aules construides


Dinant sobre fulles. Un menjar indi bonissim!


Vaig pillar un tros que picava molt.... La noia que esta amb mi es la Laura, resulta que, cinc anys despres i a la India, descobreixo que vam estudiar juntes a la mateixa facultat, a la mateixa classe i a la mateixa hora....increible...


La moncheta i la Lau dinant a casa d-en Fran (no se li pot dir el nom complet, perque es veu que "laura" en bengali vol dir penis, jajajajaja, ja heu apres un paraula nova!!!)





Foto de familia!


El monjo que cuida de les nenes. Es un home excepcional...


Dues princeses...


Peus felisos, ballant...


Fent la conga!!!


Em vaig enamorar d-aquesta nena...


L-entrada de casa d-en Fran


Exhibicio de lo be que ballen les nenes i lo malament que ho feiem nosaltres...




El Fran amb les seves nenes!


La mare d-en Fran tallant el pastis de benvinguda, mentre li tiraven flors pel cap...


Rebuda d-honor pel Fran, la seva mare i la Victoria, la seva germana!