dijous, 22 de gener del 2009

La Mon esta malalta!

Pero no us espanteu: tot i que la Montse esta ingressada a l-hospital des de fa tres dies, ara es troba molt millor. Es veu que te un parasit, la giardia intestine, a dintre la panxa, i aixo li provocava tantes diarrees. Com que es trobava malament i no menjava li van baixar les defenses i va agafar angines, i un bon mati es va despertar amb una erupcio cutanea per brasos i cames qu ens va fer decidir trucar l-asseguradora. Va venir un metge al Modern Lodge i se-ns va endur a l-hospital Woodlands amb ambulancia. Li han estat injectant antibiotics, suero, li han fet proves de sang, orina etc.. i ara ja esta millor. Al final "el sarpullido" eren picades de chinches, que vivien en el seu matalas....(que no en el meu....quina sort tinc jo i que gafe es ella, pobra....). Ara ja no te febre, ni angines i les ronxes li estan marxant del cos amb una crema que li posen. El parasit encara no ha mort, pero l-estant matant! Han descartat malaria i Dengue, per tant, podrem disfrutar de la Mon bastants anys mes, que no es morira a la India!!!! Jo, aquests dies l-estic admirant molt...com aguanta estoicament totes les coses que li fan, com li remenen les venes, com l-atabalen, i no es queixa de res! Es la millor....ANIMS MON!!!!!!!!

Aqui teniu a la reina...


El dia que va ingressar a l-hospital..


No es res comparat amb com ho tenia...


No li trobaven la vena per posar-li l-agulla!!! Li van remenar una ma, l-altra i a l final li van posar al canell, ella m-anava explicant que li anaven fent, perque jo estava estirada al sofa, a les portes del desmai....


Passejant per l-habitacio!


Rentant-se les dents, sempre amb el seu fidel amic, el transportador del suero


I jo de juerga, mentre la Mon esta moribunda a l-hospital, sere mala amiga... Era el sopar de comiat de l-emilio aquest noi que somriu en primer pla. Ha sigut un dels que ha anat a veure a la Mon a l-hospital, es molt maco!


Alvaro i Ivet: veieu a la Olga? jijij...


Prenent algo a la terrassa del Linsday





Foto de grup: falta el Ramon (el que fa la foto) i la Moooon!!!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Moooon, sóc en Joan Manel,
Vull que te possis bona que tenc ganes de seguir llegint les vostres aventures de l'India per aquí, eh!! Sinó te portes bé te faré tornar...!!
Cuideu-vos molt!
Petons!

alvaro ha dit...

...
molts anims a la montse!! jo crec que s,ho fara durar per no tornar al modern..jejeje
Ostitu... l,emilio... tambe vaig coincidir amb ell l,any pasat... o l,anterior... bueno... que es un repetidor repetidor...
peaso sopar!!!! si ja he vist a l,olga... ole ole!!!
cuideu-vos molt!!!
anim
pau i calma

Anònim ha dit...

Elenuski!!! Em vaig enterar ahir de que la Mon estaba ingressada! I avui he mirat a veure si hi havia fotos de la malalta i efectivament...jejeje
Donali molts molts anims!!! I un peto enorme!!!
Be, us escriure un mail quan tingui una mica mes d'estona!!
Un altre peto per tu!
Cuideu-vos!
Clara

Anònim ha dit...

T'he enviat un mail Mon aviam si mires el correu jejejeje Ànims i cuideu-vos molt les dues!!!!!

XAVI

Anònim ha dit...

Uyyyy pobreta molta força dona molts petons a la Montse y una forta abraçada.
Emilio(pero no el de alli sino un dels beçons jaajja)
Petons

Ivet ha dit...

Namaste!!!!!

Molts ànims!!!!! envia força a la Mon, segur que es recupera ben aviat!!! dona-li una abraçada ben forta!!!!
l'habitació de hospital...kin luju tu!!!!!
Ja he vist a l'Olga!!!! jejejejeje!
Un peto ben fort per tu i anims també que ets la que està bé i has d'aguantarrrrrrr!!!! jajajajajajaja!!!

Un somriure!!!!

Anònim ha dit...

Hola reines,
Com et trobes Mon? Espero que ja estiguis ben recuperada del tot.
Realment si volieu fer una immersió en la cultura de la Índia i en totes les seves vessants ho esteu aconseguint, fins i tot heu hagut de comprobar com són els hospitals i els metges d'allà...això si que és conèixer un pais...
Bromes apart, suposo que ja deveu tenir ganes de començar el vostre mes de "turisme". Espero que encara que estigueu voltant, trobeu el moment per escriure en el blog i així poguem seguir-vos com fins ara. La veritat és quan esteu més del normal sense escriure i posar fotos aquí tenim el mono...és la manera de sentir-vos menys lluny i de fer-nos una mica còmplices del que viviu.
Bé, molta sort en la vostra nova etapa.
Un petonàs,
Primiki Lali

Anònim ha dit...

Mon!! Com estas??? Necessito saber si ja estas millor!
Doneu señals de vida en quant pogueu siusplau!
Petons wapes!
Clara